Si és que hi ha "fakes" d'algú

3 de juny de 2015

La primera jornada del PS15 també ha estat el dia de Hiss Golden Messenger, amb el seu pulcre rock southern provinent de Carolina del Nord. A pocs metres, Yasmine Hamdam evoca l’esperit de PJ Harvey amb la seva mixtura entre sons d’arrel oriental, folk eteri i guitarres de l’indie més eclèctic. Benjamin Booker posa el llacet a la reivindicació dels orígens, amb una aposta que sobrevola el Treme de la seva Nova Orleans natal, a mig camí del soul i del blues, i sempre brut, aspre i inconformista. A pocs metres, The Replacements es guanyen el públic amb un concert èpic, amb aparició estel·lar dels Jackson Five i una poderosa musculatura punk-blues-rock. D’aquesta passió de guitarres americanitzades passem a Mikal Cronin, que aposta per l’electrificació i el nervi del power-pop que va tenir la glòria als 90. Estrofa, pont, tornada, amb una execució lluminosa i desaforada. I la recompensa final del millor dels fakes, si és que hi ha fakes d’algú. Imponent, sobri, elegant i seductor, Chet Faker mostra el seu ampli mostrari de postures, dits i fèmurs en dansa, amb una proposta que fascina un públic entregat a l’ànima d'un soul que traspassa límits.

Link: Crònica: Del «sold out» a la glòria