Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos

20 d’agost de 2013

El cinema oriental ens ha acostumat a deliris fascinants que, a priori, eren de difícil digestió i catalogació. Però, malgrat les evidents fissures i distàncies, i potser gràcies a l’estranyament que provoca, ens hem apoderat de la mirada de directors com Takashi Miike, Takeshi Kitano o l'ambivalent Zhang Yimou. Potser ell n'és l'exemple més clarificador i prominent. Des de meravelles intimistes fins a deliris que provoquen vertigen, Yimou ens ha acostumat a una manera molt personal de colpejar-nos a través de pictogrames d'una intensitat èpica fascinant, però també ha estat de fer-nos remoure amb emocions prou singulars. Com una dansa volàtil, les dues ànimes bateguen al llarg d'una filmografia on destaquen pel·lícules de genial perforació lírica com ara El camino a casa (1999) i objectes de coreografies megalòmanes i impossibles com Hero (2002) o La maldición de la flor dorada (2006).