Obra publicada

FOSCA LÍMIT
AdiA Edicions, 2015









Del pudor a l’artefacte, de la realització a l’ocultació, del mite al misteri, Fosca Límit juga a torpedinar els subterfugis a través d’un aiguabarreig de reversos, d’antípodes i de suburbis decrèpits que ja poden ser part d’un Londres d’ecos victorians o una porció de la profunditat marina, plena de terrors. És un món ple de sordidesa, però alhora proper i conegut. És un esquitx de versos amb cadàvers, cucs i la pulsió d’un paisatge postmortem. També és la supervivència a través de l’aproximació a l’abisme. (de la sinopsi)

Les zones abissals oceàniques, les fosses marines, el paisatge de les profunditats físiques i personals. I la condició humana capacitada per resistir el propi límit i sortir-ne reforçats com els exploradors més intrèpids. (Anna Carreras, La Vanguardia)

El llenguatge ferotge i desbordant d’Esteve Plantada ens acompanya a les entranyes de nosaltres mateixos: fem una autoanàlisi i purguem tots els dimonis. (Laura Basagaña, Núvol)

Som cadàvers que busquen un taüt enmig de la ciutat. Això diu Esteve Plantada, evocant els quadres neguitosos de Grosz, les pel·lícules de Fritz Lang. Amb 'Fosca límit' ens porta de passeig per un infern d’asfalt on l’amor va embolicat en un sudari i la mutilació és com baixar a comprar el diari. “Les crostes en el mot no dit”. (Josep Lambies, Time Out)

Ressenyes literàries:
Per què no llegeixes poesia?. Josep Lambies. TIME OUT
El descens als abismes d'Esteve Plantada. Xavier Aliaga. EL TEMPS
Travessar el límit. Ricard Mirabete. EL PUNT AVUI
Els límits de l'infern. Laura Basagaña, NÚVOL 
Esteve Plantada, poeta. Bernat Dedéu. LA TORRE DE LES HORES


ELS LLOPS
La Garua, 2009
Escrit amb Joan Duran i Laia Noguera.








‘Els llops’ no és senzillament una obra ambiciosa i reeixida; no és tan sols el tripudi d’uns poetes que triomfen des del llenguatge. És alguna cosa més: és la invocació al lector de poesia perquè ocupi una funció activa i és l’esforç titànic per seduir-lo amb la intel·ligència. (Francesco Ardolino, Caràcters)

‘Els llops’ és un poema polifònic, que fon en un “únic udol” les tres veus que l’alimenten tot i discórrer cadascuna per cursos paral·lels, de nou en una composició tipogràfica simultània, mallarmeana, que convida a distingir cada línia musical per separat i a veure’n les conjuncions periòdiques, del tot calculades. Sobre el tapet de la pàgina, Duran, Plantada i Noguera llancen els daus a l’atzar del sentit i, tot intercanviant-se els gobelets, descobreixen que la tirada els afavoreix, armant un sol discurs bastit de recurrències. (Pere Ballart, El Punt Avui)


TEMPORARI
Tarafa Edicions, 2007
Premi de les lletres d’Òmnium Cultural (Estabanell i Pahissa) 2006.







La influència de J.V. Foix es percep en alguns passatges del llibre, a l’hora de triar uns mots monosil·làbics i decantar-se per un lèxic poc estàndard, com es pot comprovar si es fa un breu repàs als termes que predominen en aquest volum: esput, desmoblar, manyoc, estramp, freu, strike, obaga, rabent, renyoc, destrama, gepic, fineix, fris, ornat, retruny, cimbori, témpora, ungit, serva, eixit, càntic, zenit, pleasme, germen, desvari, pensarós, fat, brivall, retut, dentell, ignot o pellam. El llibre recorda, fins a cert punt, la poesia més abstracta i intel·lectualista del postsimbolisme, i en alguns moments podem veure en Temporari una continuació de les Estances o de la Lírica de cambra de Carles Riba, perquè el punt de vista que pren el jo poètic és el d’una veu replegada dins de la consciència que l’engendra. (Jordi Julià, Dietari de lectures, Publicacions de l'Abadia de Montserrat)

Temporari és un mecanisme de rellotgeria que té per peces paraules i conceptes separats de la realitat exterior per un abisme, perquè entre la vida del subjecte i el món de fora hi ha un buit insuperable. El subjecte viu en el seu propi discurs i és el llenguatge allò que el fa existir. El món és un diluvi de coltells i una màquina incomprensible. (Laia Noguera, The Barcelona Review)


ALTRES PUBLICACIONS:

17è Festival de Poesia de la Mediterrània (2015). Antologia, diversos autors. Casa Museu Llorenç Villalonga, Binissalem 2015. 

Poetes ferits (2014). Exposició de l'artista Jordi Pagès i edició de catàleg amb selecció de 3 poemes.

14+1. Llenya Prima (2013). Disc-llibre de Petit, amb poemes musicats de diversos autors.

Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Setzevents, 2011). Antologia de 71 poetes pel moviment del 15-M.

Poésie catalane: le voix ne dorment jamais (Exit, revue de poésie, Quebec, 2010). Antologia de poesia catalana traduïda al francès, 4 poemes.

II Trobada de Poetes per la Pau (Institut d’estudis ilerdencs, 2009). Antologia poètica catalana, 2 poemes.
Íntim (Teatre de Ponent i AC, 1999). Antologia de poesia eròtica portada a l’escena per Frederic Roda, 2 poemes.