American Hustle | La sofistificació de l'engany en temps de murris

15 de febrer de 2014

Feta amb la convicció de ser una pel·lícula important, American Hustle mostra un David O. Russell que gaudeix fent aquest tipus de cinema, de discurs sofisticat, fent possible que la digestió sigui al ritme i amb la pausa que vol, i valent-se d'un ambient impostat i molt agraït. American Hustle agradarà tota mena d'espectadors, malgrat les dobles lectures i les capes d'actualitat que podem trobar-hi, perquè és entretinguda i té gust pel bon estil, amb destacadíssimes interpretacions, amb una enginyosa comicitat i amb tints d'opereta lleugera que la fan pur entreteniment. La barreja és poderosa, perquè tot això és fet sense cap mena de prepotència, marcant la distància existent entre una pel·lícula que es creu important i una que, simplement, gaudeix sent-ho. Encantadora fins al final, David O. Russell demostra que tots els detalls tenen importància. Perruques, maquillatge, vestits, connexions i l'evolució, en viu, dels dos triangles amorosos de la història, amb el nexe d'unió de Christian Bale, magistral i passerell a parts iguals. El primer es completa amb una magnètica Amy Adams i un Bradley Cooper talentós. L'altre, amb la mateixa Adams i una Jennifer Lawrence que sap apoderar-se de la funció, amb l'estil del Hollywood daurat. Més oportuna que mai, American Hustle arriba en temps de murris, esdevenint una estilitzada mostra de l'art de l'engany dintre de la mentida, i de la mentida que s'aprofita de l'engany per poder sobreviure.