Los inocentes i la fàbrica de talent de l'ESCAC

21 d’octubre de 2013


L’ESCAC no es cansa de fabricar talents. S’ha convertit, a pols i per mèrits que es poden palpar en uns quants llargmetratges, en un motor del ressorgiment de la indústria cinematogràfica catalana i, per extensió, en un mostrari de les noves veus del cinema de l’estat espanyol. Noms com els de J.A. Bayona, Kike Maíllo, Àlex i David Pastor, Roser Aguilar o Mar Coll –tots ells directors multipremiats i d’èxit– s’uneixen a una llista encara més llarga d’especialistes de primera, com són Lluís Castells, Eduard Grau, Neus Ollé o Eric Arajol, entre molts altres.

I això no s’atura. L’èxit de l’escola reforça l’aposta per la formació contínua de nous cineastes i de mirades fresques que també apostin, sense complexos, per la comercialitat. És amb aquesta voluntat d’ajudar a fer realitat els projectes dels alumnes més destacats que neix l’any 1999 Escándalo Films, una productora que ja ha recollit més de 300 premis al llarg de la seva curta història –formant part del palmarès de Sundance, Locarno, Rotterdam o Màlaga– i que ha impulsat pel·lícules com Eva (Kike Maíllo, 2011), Puzzled Love (2010), Tres dies amb la família (Mar Coll, 2009), Trash (Carles Torras, 2009) o Lo mejor de mí (Roser Aguilar, 2007).

Los Inocentes

Una nova aturada en el camí és ‘Los Inocentes’, estrenada en aquesta edició del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. Ningú no pot negar que donar el comandament a 12 directors, d’entre 22 i 35 anys, és, d’entrada, agosarat. Però els 70 minuts passen volant i la missió, complerta: estrenar la primera pel·lícula –en aquest cas, un slasher que entretingui– en un dels millors festivals del gènere. Rodada en 27 dies entre Terrassa (seu de l’ESCAC), Banyoles i Viladrau, ‘Los Inocentes’ és la millor carta de presentació per a mostrar de què són capaços Carlos Alonso, Dídac Cervera, Marta Díaz, Laura García, Eugeni Guillem, Ander Iriarte, Gerard Martí, Marc Martínez, Rubén Montero, Arnau Pons, Marc Pujolar, Miguel Sánchez amb els mínims recursos possibles.

El resultat, un thriller de terror que agafa tots els tòpics del gènere de manera conscient i efectiva. Un argument d’esquelet típic, amb colla de joves que s’endinsen en una casa on passen fenòmens estranys i on va morint tothom, d’un en un. Un assassinat del passat que provoca traumes que esquitxen el present. Humor apte per a tots els públics. Una protagonista que sobrevola la pantalla i que promet una llarga carrera, Charlotte Vega. I un motiu que fa gràcia, l’assassí boig que mata innocents just el dia 28 de desembre. La cosa s’acabaria aquí, si això fos una pel·lícula normal.

No ho és. Perquè el valor de ‘Los Inocentes’ –més enllà de ser una opera prima correcte i d’haver paït uns referents de gènere que són ben vius en la mirada dels directors– és en el futur que mostra. No dubteu que alguns d’aquests noms acabaran sonant, més d’hora que tard, com a nou cas d’alumne de l’ESCAC que triomfa. I aquí, l’ESCAC no té rival, perquè se la juga fent planter, perquè arrisca com a pas previ a l’èxit. I perquè ho fa sense témer la possible patacada.