Anna Ballbona: «Als versos de 'Conill de gàbia' la ironia té més mala llet»

27 de setembre de 2012

Quatre anys després d'un debut esclatant i de títol sorprenent, La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008), Anna Ballbona torna a l’aparador poètic del país amb Conill de gàbia, el seu segon llibre, publicat per LaBreu Edicions. De portada taronja, de disseny fi, d’elaboració minuciosa i pacient, amb uns poemes que han estat esmolats amb decisió i sense pressa. La fogonada que va suposar el seu debut literari ha deixat pas a més reflexió, a sospesar cada vers i a tenir una intenció ben clara des del moment de la primera espurna. "Amb la perspectiva del temps, t’adones que al primer llibre hi abocaves tot el teu univers, tal com raja. Ara mantens aquest univers, però és més canalitzat i ordenat, i tens la voluntat de dir coses". (La fotografia que il·lustra aquest post és propietat de LaBreu Edicions)