Passadissos amb llums intermitents, trens sense punt de fuga i
fotocopiadores epifàniques reforcen un discurs que s’aprofita d’un Jesse
Eisenberg en estat de gràcia (doble), i en una Mia Wasikowska que ja té el seu lloc en el cor del cinema independent dels nous temps.
Com si Ayoade es digués a ell mateix "perdona, ets al meu lloc",
assegut al tren, en la primera de les escenes de la pel·lícula. Perquè,
efectivament, el lloc ja se l’ha ben guanyat.
Link: Què passaria si un doble ocupés el teu lloc?
