La gespa, el combat, el cos a cos, són només la part visible i estètica del veritable engranatge que fa moure el calendari, més enllà de derrotes o de victòries. Darrera de cada partit hi ha una seqüència immensa de variables, de dies, d'hores i de passions calculades, com si ens hi anés la vida, perquè de fet, ens hi va. Les bambalines d'un club, això mostra Moneyball, en una magistral obra que encabim en el cinema d'esports, però que, de manera sorprenent, no mostra gairebé cap escena d'allò que pressuposem que ha de mostrar el cinema d'esports. És a dir, el joc sobre la gespa. La suor. Els gladiadors. No ho fa. Els partits, com bé sap el propi Billy Beane, és millor no veure'ls, i això sembla que ens vulguin dir també Steven Zaillian i Aaron Sorkin, els autors d'un guió superb a l'alçada de les fites tocades per The Social Network o The West Wing, obres amb guions tocats, també, per la vareta de l'inefable Sorkin.
