Crazy, stupid, love (Glenn Ficarra i John Requa, 2011) ho intenta. Una comèdia amb un plantejament que vol defugir alguns clixés magrejats indecorosament, i que pretén ser estranya i intel·ligent. Una oportunitat perduda a mitges: ni és del gust alternatiu, ni és pretesament comercial. In media res, navega entre aquestes dues inquietuds sense decantar-se obertament o sense aprofitar el fet de ser equidistant. Malgrat un bon punt de partida, tot plegat acaba sent una mena d’intent fallit que conté alguns esbossos realment interessants, amb una història que sap emocionar i que també sap ser divertida, però només de vegades. Aquesta estranya voluntat es perd enmig de tanta emoció, de tanta connexió inesperada i d’una notable picaresca subversiva. Perduda i rematada pel to moralment conservador d’un final que oblida qualsevol espurna d’originalitat i atreviment.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Requa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris John Requa. Mostrar tots els missatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)