Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Juste. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Juste. Mostrar tots els missatges

Queda inaugurat el cicle dels Versos Lliures 2011

13 d’abril del 2011

El cicle de poesia dels Versos Lliures té dues divises. Una, l'aposta irrenunciable per la qualitat d'uns autors i autores que s'obren camí amb passes fermes en el mapamundi de la literatura (espasmòdica i estimada literatura) catalana. La segona, les ganes de mostrar i empènyer les noves veus d'aquesta escena. Veus brillants o greus, amb timbre o somortes, afòniques, guturals o llampants. Un mostrari d'això que es cou en un país menut que malda per fer-se un xic més gran. Fins ara, en aquestes dues anteriors edicions, el cicle ha acollit noms innegables, i ha fet visible totes aquestes veus que tenen realment coses a dir. Per això, la jornada inaugural d'aquest 2011 ha volgut esdevenir, novament, en un humil escenari que servís de traca per les cinc jornades següents. Que mostrés i ensenyés, que fos vitamínic, i que ocupés de manera molt intensa cinc hores de i amb la poesia. A les set, Enric Juste presentava el Metrònom Ferrater, un documental esplèndid, de factura precisa i contingut excel·lentment travat, que val molt la pena de veure per comprendre i estimar, encara un xic més, el que podria ser el millor i més complet poeta català del segle XX. Després del visionat, un sopar de de germanor poètica, obert a tots i a tothom, per rematar amb un concert disfressat de recital amb Josep Pedrals i Albert Sagrera, amb cançons dites, poemes cantats, versos recitats, i molts acords. L'Esquerda, plena a vessar, va redescobrir el talent escènic de Josep Pedrals -present ja en la jornada inaugural del primer any del cicle-, sempre atent, sempre a punt per a sorprendre, sempre amb ganes de dir, fer, tocar, declamar, assenyalar. Sagrera l'acompanyava de manera eficaç i subratllava allò que el magí del poeta dictava, en un espectacle únic i singular que va fer les delícies dels nombrosos assistents. Al final, després del deliri escènic, la disbauxa del micro obert, on tothom va poder dir la seva i va acostar-nos, de manera directa, un tros de poesia. Sí, a Granollers alguna cosa es belluga.