The Mist | L'horror de nosaltres

És difícil trobar escriptors que hagin estat més adaptats al cinema que Stephen King, un dels novel·listes més llegits arreu del món, i del qual sempre hi ha algun director disposat a fer-ne una adaptació per a la gran pantalla. Si bé les nombroses adaptacions que s’han fet de les seves novel·les no sempre han estat dignes d’elogi, també val a dir que algunes d’elles han esdevingut obres no gens menyspreables o, en algun cas, notables creacions. El resplendor d’Stanley Kubrik, Creepshow de George A. Romero, La zona morta de David Cronenberg, o Carrie de Brian DePalma són un bon exemple de l’excel·lència del maridatge entre la matèria gris de l’escriptor King i el bon paladar fílmic d’un gran director. Però no sempre ha estat així, i hi ha diversos fets que n’expliquen el fracàs. I és que el magma, dens i ric, d’apel·lació a l’obscur subconscient que planteja King a les seves obres, no sempre és fàcilment transportable a una història explicada de manera sintètica, fotograma rere fotograma. En les seves històries sovint hi ha reflectit els temors dels seus personatges, aquella cosa que fa estremir en realitat i que neix del propi jo, un fenomen molt proper a molts dels seus referents, com H.P.Lovecraft, Poe o l’autor de gènere negre John D. McDonald. Però, a diferència d’aquests autors, Stephen King és un escriptor dotat d’una innegable fortuna comercial que porta escrivint a un ritme frenètic des de fa més de 30 anys. D’entre l’extensa legió de seguidors que col·lecciona, en destaca Frank Darabont. Amb la recent The Mist (2008), el director ja ha adaptat al cinema tres llibres de King, a banda d’un primer curtmetratge. I la veritat, amb gran encert, tal com demostren l’excel·lent Cadena Perpètua (1994) i la més clàssica La Milla verde (1999).