Jim Jarmusch, amb tot el pes de la llei.
Vampirs amb gust de consum refinat, irresistiblement estetes, amb
neguits vitals i filantròpics, amb aires d’una intel·lectualitat que
remou l’ànima dels bons samaritans de l’art. Al ritme de les agulles
dels vinils que refreguen el pas temps, Only lovers left alive presenta
la millor obra del Jarmusch que tant agrada a les ànimes en pena (i en
glòria) de la bohèmia idealista. Cap altra criatura com el vampir per
representar una oda a una manera d’entendre una vida que s’acaba, amb
recreacions mitològiques, amb depressió inoculada, amb contínues
referències a escriptors d’ànima tortuosa com Kafka o Poe, amb aclucades
a científics com Einstein, o amb una devoció absoluta per la música
rock. Tots ells són els últims baluards d’un món que viu a la penombra.
Al seu panteó de fotogrames i bèsties, Jarmusch hi fa aprèixer un Adam
amb el rostre depressiu de Tom Hiddleston i una Eva amb el de la enigmàtica i magnèticaTilda Swinton, desconcertats pel retorn d'una Mia Wasikowska amb essència de tornado. Com a tercera pota del trio etern, un John Hurt que
fa real el mite de Christopher Marlowe, la reviscolada i autèntica
ploma genial de les obres –immortals– de Shakespeare. Amor a prova de
segles, obsessions fílmiques de bona lletra i Fausts que veuen com
s’ensorra un món on es podia ser feliç, malgrat tot. Cent per cent
Jarmusch, genuïnament cool, còmicament romàntica i espurnejantment lletraferida.
