Diuen que no has viscut l’experiència de
Sitges en la seva paorosa plenitud si no has estat en una de les maratons. Moment per a ‘La Nit més freak’, tot just després de la
Zombie Walk.
La celebració de vida (i mort) és esbalaïdora. El frikisme és una
explosió que s’encomana. El cartell, apte per a les ments més
irònicament desviades. Obre la sessió
Mis peores amigos: Promedio Rojo el Regreso (Nicolàs
López, Xile, 2013), una successió de gags en una història que voreja el
‘cutrisme’ i que homenatja amb passió –i gràcia, tot sigui dit– alguns
dels referents més en voga del fantàstic. La segona projecció,
Bad Milo (Jacob
Vaughan, Filipines, 2013), ens porta una pel·lícula protagonitzada per
un cosí malparit d’E.T. que viu a l’anus del protagonista i que surt
(amb el dolor i fàstic que es pressuposa) a matar quan li rota. La
tercera,
Hell Baby (
Robert Ben Garant,
Thomas Lennon,
EUA, 2013), és una joia que aprofita els tòpics suats de la casa
malèfica i de la possessió infernal per a fer-ne un pastitx passat de
voltes, ultradivertidíssim i amb l’encert de no decaure mai i ser, per
fi, una mica original. L’èxit del seu pas per Sundance l’avala com a
comèdia fantàstica imperdible de la temporada.
Link: La nit més freak i la zombie walk
