El cinema oriental ens ha acostumat a deliris fascinants que, a
priori, eren de difícil digestió i catalogació. Però, malgrat les
evidents fissures i distàncies, i potser gràcies a l’estranyament que
provoca, ens hem apoderat de la mirada de directors com Takashi Miike,
Takeshi Kitano o l'ambivalent Zhang Yimou. Potser ell n'és l'exemple més
clarificador i prominent. Des de meravelles intimistes fins a deliris
que provoquen vertigen, Yimou ens ha acostumat a una
manera molt personal de colpejar-nos a través de pictogrames d'una
intensitat èpica fascinant, però també ha estat de fer-nos remoure amb
emocions prou singulars. Com una dansa volàtil, les dues ànimes bateguen
al llarg d'una filmografia on destaquen pel·lícules de genial
perforació lírica com ara El camino a casa (1999) i objectes de coreografies megalòmanes i impossibles com Hero (2002) o La maldición de la flor dorada (2006).
Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos s’encabeix
en la categoria de bizarrades de dubtosa transcendentalitat que
floreixen de tant en tant en la filmografia oriental que som capaços de
digerir. Yimou deixa anar llast amb aquest remake de Blood Simple (Sang fàcil, 1984), la primera pel·lícula dels germans Joel i Ethan Cohen.
La premissa és evident des del primer segon, amb una història de Wang,
dona i amant que ens provoca una sensació de desconcert volgudament
passat de plasticitat i estilisme, amb una botiga (de fideus) com a
centre dramàtic a mig camí de l’astracanada circense de Freaks (Tod Browning, 1932) i del deliri –mig oníric, mig vergonyant– de la Casa de las dagues voladores (Zhang Yimou, 2004). Això sí, sense ni una engruna de l’ampul·lositat transcendent de Hero.
El resultat desconcerta, perquè Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos no és només un remake.
L'ànima dels Cohen és vampiritzada i es dilueix en el sabor exòtic
d'una coreografia de l'absurd que dóna la volta al mitjó per oferir una
farsa extremadament colorista, tota una caricatura que abandona el cine
negre i presenta una tragèdia que no es vol prendre seriosament i que
és, tota ella, com el vol d'una bala furtiva.
SAN QIANG PAI AN JING QI (Zhang Yimou, 2009).
