Bay, el devastador

10 de novembre de 2014






Ni tan sols Pablo Helman pot salvar l'atrocitat de Teenage Mutant Ninja Turtles (2014), ni com a supervisor de VFX nicom a director de la segona unitat d’algunes escenes. Els efectes del cinema de Michael Bay són devastadors: tot és molt espectacular i megacaòtic, però el creador de la saga Transformers sembla entestat en potinejar tot allò que toca amb una vacuïtat barroera, amb una manera d’entendre molt malament el cinema d’acció, justament perquè l’acció per si sola no ofereix cap sentit al fet de sentir el batec d’una història. Ni tan sols ho aconsegueix aquesta reversió de les tortugues mutants més famoses (dirigides per Jonathan Liebesman, a les ordres de l’star producer), que volen redimir-se a través d’una moralina que vampiritza l’un per tots i tots per un de Dumas, convertit en un eslògan de propaganda pseudoDisney. Ni l’original de 1991, ni la risible seqüela, ni aquest tros de carn anabolitzada plena d'acudits escatològics, fan justícia a un còmic que només conserva la gràcia en la imaginació del cartoon

La millor escena, aquesta. Una improvisació dels actors: