L'altra frontera: Orwell i la llibertat reduïda

11 d’octubre de 2014

L’opera prima d'André Cruz Shiraiwa, L'altra frontera, ens explica la història entre una mare i un fill que, per tal de sobreviure i tirar endavant, hauran de veure’s immersos “en una gimcana absurda” i “fer frivolitats per guanyar-se una mica l'estima de la gent que els mira”, tal com explica el propi director. Inicialment, el film sembla que agafi el camí que va obrir The Road (John  Hillcoat, 2009), però la fugida que fan Hannah (Ariadna Gil) i el seu fill León (Biel Montoro) de seguida abandona aquesta opció quan entra a Terra de Ningú. El campament de refugiats es convertirà en alguna cosa més que una escapatòria desitjada, i l’espectador haurà de replantejar-se algunes coses de la seva pròpia realitat, inquietantment propera, plena d’egoismes i convertida en una constant exposició que busca el show bussiness. Amb referents com Black Mirror la història queda, però, a mig camí i el guió no permet que la crítica arribi a fer el mal que podria, esdevenint un film previsible, de queixalada estèril i amb una història que resta totalment esbiaixada degut a la manca de recursos per fer-la lluir.