De vampirs, depressions i lletres

15 de novembre de 2013


Jim Jarmusch, amb tot el pes de la llei. Vampirs amb gust de consum refinat, irresistiblement estetes, amb neguits vitals i filantròpics, amb aires d’una intel·lectualitat que remou l’ànima dels bons samaritans de l’art. Al ritme de les agulles dels vinils que refreguen el pas temps, Only lovers left alive presenta la millor obra del Jarmusch que tant agrada a les ànimes en pena (i en glòria) de la bohèmia idealista. Cap altra criatura com el vampir per representar una oda a una manera d’entendre una vida que s’acaba, amb recreacions mitològiques, amb depressió inoculada, amb contínues referències a escriptors d’ànima tortuosa com Kafka o Poe, amb aclucades a científics com Einstein, o amb una devoció absoluta per la música rock. Tots ells són els últims baluards d’un món que viu a la penombra. Al seu panteó de fotogrames i bèsties, Jarmusch hi fa aprèixer un Adam amb el rostre depressiu de Tom Hiddleston i una Eva amb el de la enigmàtica i magnèticaTilda Swinton, desconcertats pel retorn d'una Mia Wasikowska amb essència de tornado. Com a tercera pota del trio etern, un John Hurt que fa real el mite de Christopher Marlowe, la reviscolada i autèntica ploma genial de les obres –immortals– de Shakespeare. Amor a prova de segles, obsessions fílmiques de bona lletra i Fausts que veuen com s’ensorra un món on es podia ser feliç, malgrat tot. Cent per cent Jarmusch, genuïnament cool, còmicament romàntica i espurnejantment lletraferida.