Une bouteille à la mer | La teranyina i el punt del mapa

6 d’abril de 2013

Més d'hora que tard arribarà una generació que vulgui esventrar qüestions tan irresolubles com el conflicte entre palestins i israelians. Potser –per què no?– serà la generació de joves d’Une bouteille à la mer (Una botella en el mar de Gaza, 2011) qui aixecarà l'edifici de l'enteniment, qui farà civilitzat un conflicte devastador que ha estat capaç de malmetre i sobreviure generacions senceres. A través del sedàs d'un amor pseudoadolescent entre dos desconeguts d'origen antagònic, la història és prou digestiva malgrat el context geopolític. De fet, aquest interpel·la més els espectadors que els veritables protagonistes, Tal i Naïm, fins i tot en la resolució, on Thierry Binisti, ho deixa tot a les nostres mans. Potser és una metàfora insípida, però benintencionada, qui sap si una dosi necessària de seny. Més enllà d'un punt al mapa, evitant l'obvietat dels esquitxos de sang, el relat persegueix la ventura amorosa d'uns personatges marcats pel destí i que volen escapar, més d'hora que tard, de la teranyina que és la seva vida.