Jordi Masó: «Els contes s'haurien de poder vendre per separat»

8 de març de 2012

Tot sembla indicar, quan agafo el Catàleg de monstres -i en una primera impressió poc perspicaç-, que em trobaré amb un escriptor d'ànima freak, un postmodern deutor d'algunes experiències visuals i literàries properes a la sèrie B, o bé un fan dels festivals tipus Sitges i dels horrors literaris de Poe o Lovecraft. Però no, erro el tir. Em trobo amb en Jordi Masó (Granollers, 1967). "No llegeixo gaire literatura fantàstica. Sí que tinc, en canvi, uns referents més cinematogràfics". Pianista, professor de música i tot un gentleman. Sensible i modest, educat i tímid. Autor d'un llibre que cataloga diferents monstres, sí, però que ho fa des de l'humor, més que des de la tradició de gènere. "Hi ha molts editors que volen llibres amb un tema que lligui el conjunt, cosa que no entenc, i vaig tenir la idea de lligar els contes amb elements de fantasia. El resultat n'és un recull de 91 microrelats de caire fantàstic".