Albert Forns: «No m'interessa la poesia que es fa»

30 de març de 2012

Molts encara teniu al cap aquella idea romàntica de l'escriptor que observa des d'una terrassa i pren apunts en una llibreta. O la de l'escriptor que s'enfronta, en solitud, a un full en blanc on vessa dèries a la recerca d'alguns pocs lectors. Però la creació literària, en aquesta era de la gran finestra oberta que suposa internet, viu l'esclat d'una nova manera de fer, amb la interacció i la resposta immediata com a divisa. Després d'uns anys, ara ja comencem a ser conscients que el tros de paper i el bolígraf han passat a millor vida. Albert Forns (Granollers, 1982) és un escriptor que concep això amb la naturalitat que suposa haver-ho fet sempre d'aquesta manera. "En el meu cas, l'inici de l'escriptura és a través de la xarxa", i m'explica que no era d'aquell tipus de persones que omplien llibretes amb quinze anys. "Un bon dia neixen els blogs i a mi m'enganxa en una edat en què ve molt de gust dir coses i escriure un diari". I es va fer un blog. A partir d'aquell moment, escriu a través d'una pantalla on pot publicar allò que veu, allò que pensa, allò que viu i allò que inventa. "Per a mi, escriure és una experiència que visc purament a internet". Amb la immediatesa, amb lectors àvids de lectures, amb comentaris en directe. Un mitjà on l'Albert esmola un estil particular que el fa ser sincer, directe i sense pèls a la llengua.