Revolucions

15 de desembre de 2011

Aquest dimecres, a l’escenari de l’Horiginal, una bona colla de poetes i un llibre de fons, Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, que edita, i molt bé, Setzevents, una editorial que ho fa amb cap, amb cor, que hi posa allò que cal posar. El llibre és un recull d’indignació escrita, amb voluntat de fer ressonar el canvi i de tenir incidència en el rebombori de la revolució, amb estirabots i amb cops de puny, amb una aposta ferma per la verbalització de les idees i de la reivindicació. L’autoria dels poemes, dels 71 poetes que hi participen, es dilueix en un ordre alfabètic i mostra un cos ampli, i també molt heterogeni, que ofereix tot un ventall de sensibilitats diverses que airegen el canvi, i que donen una bona mostra, totalment simptomàtica, dels nous vents que van sorgir de les assemblees d’indignats. Necessari com la pedra que colpeja l’aigua i fa cercles que s’escampen. Obert com un clam.