Francesc Garriga: «Als meus versos vaig a matar»

11 de novembre de 2011

Té 79 anys i és un els poetes més respectats per les noves generacions d'escriptors del país. Estimat, admirat i vigent, ja no està per romanços ni per floritures, depura fins al límit els poemes. Però, fora dels murs que ha edificat als seus llibres, es mou de manera generosa en l'art de la conversa, de la sobretaula, de la copa amb confidència. I mai no decep. "Acostumo a dir el què penso, i aquest és un dels avantatges de fer-se gran". Ser savi deu ser-ne un altre. I sí, sí que s'ha fet gran, gran de debò. Majúscul. Quina sort poder-lo gaudir més enllà de la petja que deixa als versos. Quina sort que aquest dissabte hagi deixat el seu occident per venir al nostre orient, tan gasiu, tan garrepa, tan d'aparador. Quina sort que, a més, hagi vingut a presentar el seu darrer llibre de poemes, Ragtime , acabat d'editar per LaBreu Edicions i tan fresc encara. Un llibre que segueix l'essència de Camins de Serp , la seva anterior obra, amb un fil comú: la presència de la mort.