Sitges 2011: El callejón

15 d’octubre de 2011

El Callejón (Antonio Trashorras, 2011) havia de ser un homenatge a diferents gèneres de l’horror. I bé, un cop vista, l’evidència és sagnant: l’art del bon pastitx no és apte per a insensats. Ni paròdia, ni síntesi del bo i pitjor de la sèrie més trash, ni desvergonyiment bizarre. El Callejón no és més que una mixtura d’escenes que semblen descartades d’alguna pel·lícula menor, i que no provoquen ni por, ni angoixa, ni res. És un refregit, amb aroma d’oli recremat, d’unes quantes ocurrències del terror de sèrie B inserides amb poca gràcia. És una història allargassada i massacrada de manera hilarant, sense gust estètic ni la més mínima intenció formal, amb uns decorats de plastilina i uns actors que transiten perillosament pels límits del ridícul. Amb unes càmeres lentes que recorden els ‘moments explosió’ de l’Equipo A, no aptes ni per a nostàlgics irredempts. Ara bé, és divertida. Obvi. La poca traça sempre cotitza a l’alça en l’art de l’enfotre-se’n.